Debats polítics encaminats a mantenir la concepció marxista entre empresaris i treballadors, ofensives dirigides al que semblen dos col·lectius totalment desestructurats,es. No obstant això, lectors, la realitat és simple. Seguim estant asseguts al galliner, davant el plasma del nostre saló. Curiosament, tots dirigim el nostre focus a la llum que il·lumina la figura o "a l'figura", "La posi", o "la foto", i funciona, segueix funcionant en un context històric totalment diferent, es manté la mateixa línia d'argumentació i la mateixa distracció.
La reforma laboral, abaratir l'acomiadament, disminuir la jornada de treball, flexibilitzar el mercat laboral. Glorioses i reputades frases amb les que ens brinden els nostres acrobàtics simpatitzants trapezistes.
El problema de todos nuestros conflictos se halla siempre en quién nos quita nuestro pan, per a alguns el pa d'avui, per a altres, el de demà. A aquest pa, el poden cridar seguretat, estabilitat, llar i un llarg etcètera de condicions i inquietuds personals, siguin les que siguin. Però el problema no està en el fet que té treballadors ociosos que no volen treballar, ni empresaris que volen fer-se rics a costa. Els problemes són altres, molts altres, però no aquest, aquest és el mitjà de distracció.
El sistema de recaudación actual se basa en obligar a la persona que desee trabajar por su cuenta a asumir el papel de Carro del Fisco. Com ho senten, Carro del Fisc. Sobre aquesta persona recau l'obligació de generar rebuts salarials per als seus treballadors, sobre aquests salaris ha d'assumir entre el 32 %- 40% del seu salari, i ingressar-a la seguretat social mensualment. Sobre aquest salari retenir el famós IRPF, i ingressar-a Hisenda trimestralment. I aquests tràmits no són particularment senzills, requereixen l'assistència d'un assessor a què han de pagar la quota convinguda. Si no poden pagar, paguen una 20% de recàrrec sobre les quotes que han de servir per cobrir l'assistència sanitària, la desocupació la formació professional i les prestacions de tots els ciutadans. Si obliden remetre i informar aquestes dades el pagament és del 35%, sobre aquest 40% que paguen més del seu salari. En el cas de l'IRPF, presentar aquesta declaració trimestral suposa una sanció fixa de 150 euros. L'impagament d'aquest IRPF un 20% més els interessos. Un descuit en la declaració anual dels seus treballadors, comporta una sanció de 10 euros per cada dada errònia, amb un mínim de 300 euros.
Sistema de Recaudación posibles, milles, eficaços per a l'ús convingut, cap com aquest. Serveixi el sistema per ocultar el que realment és l'ofensa, un cost de la seguretat social que oscil·la entre el 32% i el 40% del salari del treballador a pagar per l'empresari i del 0 al 45 % (en termes generals) a càrrec del treballador, que no oblidin, retreu l'empresari de la seva rebut salarial o nòmina per abonar-lo a Hisenda, i pel seu bé, en el termini convingut.
El Carro del Fisco, broma de mal gust dels nostres estimats "figures", per al treballador el seu salari és baix, per a l'empresari el seu cost és alt, la discussió està servida.
Jorge Carlos Aspas Anglada
